Taula de continguts:
- Què és la respiració abdominal?
- Quins avantatges té la respiració abdominal?
- 1. Beneficis de la respiració abdominal per a la MPOC
- 2. Beneficis de la respiració estomacal per l'asma
- 3. La respiració abdominal pot reduir l’estrès
- Com es fa aquesta tècnica de respiració?
La tècnica respiratòria adequada pot fer que el vostre cos i la vostra ment siguin més relaxats i sense estrès. A més de reduir l’estrès, les persones que pateixen de falta d’aire poden provar certes tècniques respiratòries per evitar problemes respiratoris. Bé, la forma més eficaç d’aconseguir aquests beneficis és mitjançant la respiració abdominal. Com fer-ho?
Què és la respiració abdominal?
La respiració abdominal és una tècnica d’exercici de respiració que es realitza estrenyent els músculs del diafragma. El diafragma és un múscul esquelètic en forma de cúpula que s’estén horitzontalment entre la cavitat toràcica i la cavitat abdominal. És per això que aquesta tècnica respiratòria es denomina sovint respiració diafragmàtica o respiració profunda.
El diafragma té un paper important en el procés respiratori. Quan inhaleu mitjançant la tècnica de respiració abdominal, els músculs del diafragma s’estrenyen. L’objectiu és que la cavitat toràcica s’expandeixi de manera que l’oxigen flueixi més fàcilment cap als pulmons.
Durant la inhalació, el pit no s’eleva però l’estómac s’expandeix. Mentrestant, quan expireu, els músculs del diafragma es relaxaran de nou a la normalitat per empènyer l’aire fora dels pulmons.
Quins avantatges té la respiració abdominal?
La tècnica de respiració abdominal té molts beneficis per al cos en diversos aspectes. El benefici més important és ajudar a agilitzar el procés respiratori, especialment en pacients amb malalties que causen falta d'alè.
1. Beneficis de la respiració abdominal per a la MPOC
Una de les malalties que desencadena els símptomes de la falta d’aire és la malaltia pulmonar obstructiva crònica o MPOC. En els afectats de MPOC, l’aire pot quedar atrapat als pulmons, cosa que provoca que el diafragma pressioni cap avall. Això fa que el diafragma sigui feble i no pugui funcionar correctament amb el pas del temps.
Mitjançant aquesta tècnica de respiració, les persones amb MPOC poden entrenar la força del diafragma, de manera que al final poden respirar amb més llibertat sense necessitat d’esforç.
Diversos estudis han demostrat que la respiració diafragmàtica pot ajudar les persones amb MPOC a respirar millor. Un d’ells es troba en un estudi publicat en una revistaCofre.
L'estudi va examinar com els efectes de la respiració diafragmàtica o abdominal són els pacients amb MPOC, especialment quan apareixen símptomes de falta d'alè i quant de temps suporten l'exercici. Com a resultat, la respiració abdominal és eficaç per superar els símptomes de la falta d'alè i sentir-se cansat durant l'exercici.
2. Beneficis de la respiració estomacal per l'asma
La respiració abdominal també és una de les tècniques recomanades per a les persones amb asma no només per a persones amb MPOC. La malaltia, que també està estretament relacionada amb els símptomes de dificultat respiratòria, també requereix tècniques de respiració abdominal per respirar millor.
Aquesta tècnica respiratòria, que no és gaire diferent de les persones amb MPOC, també ajuda els que pateixen asma a tenir un diafragma més fort. Amb una millor funció del diafragma, la respiració es fa més tranquil·la i el cos no necessita tant oxigen com de costum.
Els avantatges de la respiració abdominal per a l'asma s'han discutit a la investigació que contéTeoria i pràctica de la fisioteràpia. En l'estudi, es va afirmar que les tècniques de respiració rutinàries poden ajudar a frenar la respiració dels asmàtics, així com reduir l'aparició de símptomes com la respiració sibilant.
3. La respiració abdominal pot reduir l’estrès
A més de millorar la qualitat de la respiració en persones amb dificultats per respirar, aquesta tècnica respiratòria també és útil per reduir l’estrès. Com sabem, l’estrès evitarà que el sistema immunitari funcioni de manera òptima.
Això suposa un major risc de patir diversos problemes de salut, des de l’ansietat excessiva fins a la depressió. Ara, realitzant regularment aquesta tècnica de respiració, podeu reduir els efectes de l’estrès al cos de manera que el cos i la ment estiguin més tranquils.
La respiració diafragmàtica també pot ajudar a reduir la pressió arterial, millorar l’estabilitat dels músculs del nucli i alentir la freqüència respiratòria, de manera que no haureu de gastar molta energia.
Com es fa aquesta tècnica de respiració?
Abans d’intentar-ho, el primer que heu de fer és trobar un lloc còmode i tranquil per seure o estirar-se.
Podeu seure en una cadira, asseure’s amb les cames creuades a terra o estirar-vos d’esquena en un lloc pla, com ara al terra o al llit.
Quan decidiu seure, assegureu-vos que els genolls estiguin doblegats i que els peus quedin perfectament plans a terra. Seure en una posició relaxada, és a dir, no massa vertical però no massa inclinat.
Mentrestant, si voleu estirar-vos, podeu ficar un coixí sota els peus per recolzar-lo de manera que els genolls quedin doblegats.
Pautes bàsiques per realitzar la respiració abdominal, a saber:
- Col·loqueu una mà al pit i l’altra al panic.
- Inhale lentament pel nas durant dos segons. Sent l’aire que respires del nas moure’s per omplir l’estómac i fer que l’estómac s’engrandeixi.
- Assegureu-vos que les mans del pit no es mouen, mentre que les mans de l’estómac avancen mentre inspireu.
- Arrufeu els llavis com si beguéssim de palla i, a continuació, premeu l’estómac suaument i expireu lentament durant dos segons.
- La mà que hi ha al pit ha de romandre quieta i sentir que la mà que toca l’estómac es mou cap enrere.
Repetiu els passos anteriors diverses vegades fins que pugueu respirar més regularment.
Inicialment, us podeu sentir incòmode fent aquesta tècnica perquè respireu amb més freqüència pel pit. Tot i això, seguiu practicant perquè us acostumeu a respirar el ventre sense que us ho demanin.
