Taula de continguts:
- Definició
- Què són els quists ovàrics?
- Què tan freqüents són els quists ovàrics?
- Tipus
- Quins són els diferents tipus de quists ovàrics?
- 1. Quist funcional
- 2. Quists patològics
- Signes i símptomes
- Quins són els signes i símptomes dels quists ovàrics?
- Quan he de consultar un metge?
- Causa
- Què causa els quists ovàrics?
- Factors de risc
- Quins factors augmenten el meu risc de quists ovàrics?
- 1. Edat
- 2. Té problemes hormonals
- 3. Embaràs
- 4. Se sotmet a un tractament de fertilitat
- 5. Pateix hipotiroïdisme
- 6. Se sotmet al tractament del càncer de mama
- 7. Fumar
- 8. Ja he tingut quists ovàrics
- 9. Cicle menstrual irregular
- Complicacions
- Quines són les complicacions de salut causades pels quists ovàrics?
- 1. Torsió dels ovaris
- 2. Esclats quístics i sagnat
- Diagnòstic i tractament
- Quines són les proves habituals per diagnosticar quists ovàrics?
- 1. Prova d’embaràs
- 2. Ecografia pèlvica
- 3. Laparoscòpia
- 4. Anàlisi de sang CA 125
- Quines opcions de tractament tinc per als quists ovàrics?
- 1. Tractament amb píndoles anticonceptives
- 2. Laparotomia
- Remeis casolans
- Quins canvis d’estil de vida o remeis casolans es poden fer per tractar els quists ovàrics?
x
Definició
Què són els quists ovàrics?
Els quists ovàrics són afeccions en què hi ha sacs plens de líquid a la superfície o a la superfície dels ovaris.
Els ovaris, o ovaris, són òrgans que formen part del sistema reproductor femení. Aquest òrgan es troba a la part inferior de l’abdomen, precisament a banda i banda de l’úter. Cada dona té normalment dos ovaris, però de mides variables.
La funció dels ovaris és produir òvuls, així com hormones contingudes en el cos femení, com estrògens i progesterona.
Un quist és un teixit que té forma de sac i està cobert per una membrana o membrana. Aquest teixit pot contenir líquid, similar a un bony que es troba en una cremada o ampolla. Tot i això, no és estrany que els quists siguin sòlids o s’omplin d’aire.
Un quist és diferent d’un abscés pel fet que no conté pus. La majoria dels quists dels ovaris són inofensius i desapareixeran sols sense tractament mèdic a mesura que envelleixis.
No obstant això, en alguns casos, el quist pot causar dolor, sagnat i altres símptomes. Si el quist té més de 5 cm de diàmetre, s’han de realitzar immediatament procediments quirúrgics per eliminar el quist.
Què tan freqüents són els quists ovàrics?
Els quists ovàrics són una afecció bastant freqüent. Aquesta afecció és més freqüent en dones que encara experimenten cicles menstruals, així com en dones que estan a punt d’entrar a la menopausa.
Segons Salut de la Dona, la majoria de les dones tenen almenys un quist fol·licular o arrel cada mes. Algunes dones no noten un quist a menys que el quist augmenti en mida i nombre. Fins al 8% de les dones que entren a la menopausa tenen quists més grans i necessiten un tractament addicional.
Els casos d’aquesta afecció es produeixen principalment en dones de 30 a 54 anys. No obstant això, no és estrany que aquest cas es trobi en pacients ancians o en dones adolescents.
Alguns tipus de quists ovàrics es poden convertir en cèl·lules cancerígenes. No obstant això, no tots els tipus de quists poden esdevenir tumors cancerosos. El risc de patir càncer d’ovari augmentarà a mesura que envelleixi.
Els quists ovàrics són afeccions que es poden tractar controlant els factors de risc existents. Per obtenir més informació sobre aquesta afecció, podeu consultar a un metge.
Tipus
Quins són els diferents tipus de quists ovàrics?
Els quists ovàrics són una afecció de diversos tipus, segons la causa. A continuació s’explica el tipus de quists:
1. Quist funcional
Aquest tipus és el més comú. Aquest tipus de quist sol formar-se a causa de la fluctuació de les hormones del cos durant el cicle menstrual.
Els quists funcionals solen ser inofensius i només apareixen durant poc temps. La majoria dels casos de quists funcionals es resolen per si sols en poques setmanes, sense necessitat de tractament especial.
Hi ha dos tipus de quists funcionals: els quists fol·liculars i els quists cos luti.
- Quist fol·licular
Durant el cicle menstrual, l’òvul creix en un sac anomenat fol·licle. Aquests fol·licles es troben als ovaris. En condicions normals, aquests fol·licles s’obriran i alliberaran un òvul. Tanmateix, si el fol·licle no s’obre, el líquid a l’interior del fol·licle s’acumula i forma un quist.
- Quist cos luti
El sac fol·licular normal hauria de desaparèixer després d’alliberar l’òvul. Tanmateix, si el sac no desapareix i encara hi ha una obertura a la boca del fol·licle, s’acumularà líquid al sac fol·licular, provocant el quist cos luti es formarà.
2. Quists patològics
Els quists de tipus patològic es formen a partir del creixement anormal de les cèl·lules. Aquesta condició generalment pot causar quists benignes (benigne) o un tumor maligne (maligne).
A continuació es detallen els tipus de quists patològics:
- Quist dermoide
Aquest quist, també anomenat teratoma, conté diversos teixits, com ara cabells, pell i fins i tot greixos. Això es deu al fet que aquests quists provenen de les cèl·lules que formen l’òvul.
Aquest tipus de quist és més freqüent en dones menors de 30 anys. Encara que generalment són inofensius, de vegades aquests quists requereixen una eliminació quirúrgica.
- Cistadenoma
El cistadenoma és un teixit format a partir de cèl·lules que cobreixen l'exterior de l'ovari. Alguns tipus de cistadenoma són gruixuts i plens de líquid mucós.
A diferència d'altres quists, els cistadenomes se situen generalment a l'exterior de l'ovari. A causa de la seva posició fora dels ovaris, aquests quists poden créixer. El cistadenoma és molt rar en trobar càncer.
- Endrometriosi
L’endometriosi és un teixit que creix a partir de cèl·lules fora de l’úter. Part d’aquest teixit es pot fixar als ovaris i formar quists.
Els quists dermoides i els cistadenomes poden créixer més grans que altres tipus de quists, donant a l'ovari el potencial de ser desplaçat o torçat. Això pot provocar dolor als ovaris, que es coneix com a torsió ovàrica.
Signes i símptomes
Quins són els signes i símptomes dels quists ovàrics?
Sovint els quists ovàrics no causen signes i símptomes específics. De fet, la majoria dels malalts no presentaran signes i símptomes.
No obstant això, a mesura que el quist creix, pot experimentar certs símptomes. Alguns dels signes i símptomes que solen aparèixer són:
- L’estómac sovint se sent inflat
- Sensació de plenitud o pesadesa a l’estómac
- Estómac inflat i dolorós
- Dolor de maluc
- Dolor a la part baixa de l'esquena i les cuixes
- Problemes d'orina i intestinals
- Dolor després de les relacions sexuals
- Guanyar pes sense cap motiu aparent
- Dolor cada període
- Sagnat vaginal anormal
- El pit es tensa
- Orinar amb freqüència
En casos de quist prou greu, aquesta afecció pot provocar símptomes com:
- Dolor per punyalada a la cintura o la pelvis
- Febre
- Marejos, que de vegades s’acompanya de desmais
- L’alè se sent més ràpid
Si el quist esclata, el pacient sentirà un dolor intens. Si el quist torça l’ovari, el pacient experimentarà dolor abdominal acompanyat de nàusees o vòmits.
Pot haver-hi signes i símptomes no esmentats anteriorment. Si teniu dubtes sobre un símptoma en particular, consulteu el vostre metge.
Quan he de consultar un metge?
Podeu posar-vos en contacte amb el vostre metge si experimenta algun dels símptomes esmentats anteriorment. Si comenceu a sentir símptomes, és probable que el quist tingui una mida prou gran i es faci un seguiment immediat.
Poseu-vos en contacte amb el vostre metge si sentiu una sensació plena a l'estómac i pesadesa a la zona del maluc, orina amb freqüència o sagnat de la vagina sense cap motiu aparent. Aquest símptoma pot ser un signe d’un quist ovàric o alguna cosa més greu.
El cos de cada pacient presenta signes i símptomes que varien. Per obtenir el tractament més adequat i segons el vostre estat de salut, consulteu qualsevol símptoma que tingueu al metge o al centre de serveis de salut més proper.
Causa
Què causa els quists ovàrics?
Els quists ovàrics poden ser causats per moltes coses. Tot i això, la causa principal són els problemes hormonals, especialment en dones que encara experimenten cicles menstruals.
A continuació s’explica les possibles causes de cadascun d’ells:
- Problemes hormonals: es poden presentar quists funcionals a causa de problemes hormonals o fàrmacs que desencadenen l'ovulació.
- Endometriosi: les dones amb endometriosi poden patir quists ovàrics.
- Embaràs: normalment, a principis de l’embaràs, es poden produir naturalment un parell de quists ovàrics per donar suport al fetus fins que es forma líquid amniòtic. Tot i així, els quists poden perdurar fins al final de l’embaràs.
- Infecció pèlvica: aquesta infecció es pot estendre als ovaris i les trompes de Fal·lopi provocant quists ovàrics.
Factors de risc
Quins factors augmenten el meu risc de quists ovàrics?
El quist ovàric és una malaltia que pot passar a gairebé qualsevol persona, independentment de l'edat i del grup de raça. No obstant això, hi ha diversos factors que poden augmentar el risc de desenvolupar aquesta afecció.
És important que sàpiga que tenir un o més factors de risc no significa que estigui definitivament exposat a una malaltia o condició de salut.
En alguns casos, és possible que una persona desenvolupi certes malalties o condicions de salut sense cap factor de risc.
Els següents són factors de risc que poden desencadenar l’aparició de quists als ovaris:
1. Edat
Els quists són més freqüents en pacients amb edat primerenca, és a dir, entre 30 i 54 anys. No obstant això, no és estrany que aquesta afecció es trobi en pacients adolescents.
A més, les dones que estan a punt d’entrar a la menopausa (premenopausa) també són més propenses a patir aquesta afecció.
2. Té problemes hormonals
Si el cos té trastorns hormonals, pot afectar la producció d’òvuls als ovaris. Aquesta condició pot augmentar el risc de desenvolupar quists als ovaris.
3. Embaràs
De vegades, els quists que es formen quan ovula o produeix ous persistiran durant tot l’embaràs, especialment quan l’embaràs entra al segon trimestre i augmenten els nivells d’hCG al cos.
4. Se sotmet a un tractament de fertilitat
Alguns pacients sotmesos a tractament de fertilitat, com ara els medicaments gonadotropines i letrozol, poden estimular el creixement de quists als ovaris.
5. Pateix hipotiroïdisme
Com que l’hormona produïda per la glàndula tiroide (TSH) té una forma que s’assembla a l’hCG, l’hipotiroïdisme pot desencadenar el creixement del quist.
6. Se sotmet al tractament del càncer de mama
Si heu tingut o sou patir càncer de mama i esteu prenent medicaments com el tamoxifè (Soltamox), teniu un risc més gran de desenvolupar aquesta afecció.
7. Fumar
Si sou fumador actiu, augmenta el risc de desenvolupar quists funcionals. A més, aquesta afecció també es pot agreujar si experimenta una disminució o augment significatiu de l’índex de massa corporal.
8. Ja he tingut quists ovàrics
Si heu tingut aquesta malaltia abans i s’ha curat, hi ha la possibilitat que el quist pugui tornar més tard.
9. Cicle menstrual irregular
Cicle menstrual irregular relacionat amb l’augment i la caiguda de les hormones al cos. Això provoca un major risc de tenir un quist.
Altres factors de risc que contribueixen són:
- Tenir sobrepès o obesitat
- Augment de l’edat
- Tenir un membre de la família amb quists ovàrics
- Hi ha una mutació genètica
Complicacions
Quines són les complicacions de salut causades pels quists ovàrics?
La majoria dels casos de quists ovàrics són inofensius i no causen símptomes significatius. No obstant això, en alguns casos, també és possible que el quist comporti complicacions greus per a la salut.
1. Torsió dels ovaris
Els quists massa grans es poden torçar o desplaçar de la seva posició original. Aquesta condició pot causar un dolor extremador. Alguns dels símptomes que solen aparèixer són dolor pèlvic, nàusees i vòmits.
A més, també és possible que la torsió pugui reduir o aturar el flux sanguini cap als ovaris.
2. Esclats quístics i sagnat
Un quist trencat pot ser força dolorós, acompanyat de sagnat intern. Com més gran sigui el quist, major serà el risc de trencament.
L’activitat física massa intensa a la part inferior del cos, com ara les relacions sexuals, també pot augmentar el risc d’esclat del quist.
Diagnòstic i tractament
La informació proporcionada no substitueix l’assessorament mèdic. Consulteu SEMPRE al vostre metge.
Quines són les proves habituals per diagnosticar quists ovàrics?
Es pot trobar un quist a l’interior dels ovaris durant una prova d’examen pèlvic. Depenent de la mida, el tipus i la textura, el metge us recomanarà diversos tipus de proves per diagnosticar amb més precisió el quist.
A més, obtenint el diagnòstic adequat, el metge també pot proporcionar opcions de tractament adequades.
1. Prova d’embaràs
El metge us demanarà que feu una prova d’embaràs. Si la prova torna positiva, és possible que tingueu un tipus de quist cos luti.
2. Ecografia pèlvica
En aquesta prova, el metge utilitzarà una eina transductor que emet ones sonores d’alta freqüència per produir imatges de l’úter i els ovaris.
Mitjançant l’ecografia, el metge pot analitzar aquestes imatges per veure si el quist és present, la seva ubicació i la seva textura.
3. Laparoscòpia
Aquesta prova es fa mitjançant un instrument anomenat laparoscopi, que és un instrument petit i prim que s’insereix a l’estómac mitjançant una petita incisió al cos. El vostre metge pot veure els ovaris i fins i tot eliminar els quists mitjançant aquest procediment.
4. Anàlisi de sang CA 125
Algunes dones amb ovaris problemàtics, especialment aquelles amb quists que poden convertir-se en cèl·lules cancerígenes, tenen l’antigen proteic 125 (CA 125) a la sang. Amb una anàlisi de sang, el metge comprovarà si l’antigen es troba a la sang.
Quines opcions de tractament tinc per als quists ovàrics?
El tractament depèn del tipus de quist, de l’edat, de l’estat de salut i dels símptomes.
Fins al 90% dels quists ovàrics no són cancerosos i només necessiten un tractament senzill. La majoria dels quists no necessiten teràpia; normalment el quist desapareixerà al cap de 8-12 setmanes.
Si els quists ovàrics es produeixen amb freqüència, el metge us donarà anticonceptius orals. Aquests medicaments poden reduir el risc de recurrència de quists ovàrics. Una cosa que heu de saber és que els medicaments no poden reduir la mida del quist.
En casos excepcionals, es requereix cirurgia si el pacient té:
1. Tractament amb píndoles anticonceptives
Si teniu un quist que es repeteix amb suficient freqüència, el vostre metge us receptarà píndoles anticonceptives que poden aturar temporalment l’ovulació.
Les píndoles anticonceptives també poden evitar que es formin nous quists, així com reduir el risc de desenvolupar càncer d’ovari.
2. Laparotomia
Si el quist persisteix, provoca certs símptomes i té una mida de més de 5 a 10 cm, el metge pot recomanar-li que se sotmeti quirúrgicament al quist o es faci una laparotomia.
L’equip mèdic realitzarà primer una biòpsia del quist que tingueu. Si resulta que hi ha cèl·lules cancerígenes al quist, s’ha de sotmetre a un procediment d’isterectomia, que és l’eliminació dels ovaris i de l’úter.
Remeis casolans
Quins canvis d’estil de vida o remeis casolans es poden fer per tractar els quists ovàrics?
Aquí teniu remeis casolans i d’estil de vida que us poden ajudar a tractar els quists ovàrics:
- Prengui el control segons un calendari per veure el progrés dels símptomes i l’estat de salut
- Seguiu les instruccions del metge, preneu la medicació prescrita, no deixeu de prendre el medicament ni canvieu la dosi tret que el vostre metge ho recomani.
- Conegueu el cicle menstrual i informeu el vostre metge si hi ha signes d’anomalies.
Si teniu cap pregunta, consulteu el vostre metge per trobar la millor solució al vostre problema.