Taula de continguts:
- Per què la gent creu fàcilment les notícies falses?
- Comprensió del biaix de confirmació
- Com filtrar i evitar notícies falses
- 1. Llegiu primer la notícia
- 2. Esbrineu la font
- 3. Reconèixer les característiques de les notícies falses
El desenvolupament de la tecnologia i la comunicació haurien de ser un trampolí per a la societat. Tanmateix, en lloc d’avançar-se, els usuaris d’Internet cada cop tenen més problemes per l’aparició de problemes que resulten ser mentides (enganys, llegiu-ne). Les notícies falses no seran un problema si la gent no s’ho creu fàcilment i les difon. Malauradament, molts usuaris d'Internet són fàcilment atrapats per enganys. Com podria passar això? Mireu la següent explicació.
Per què la gent creu fàcilment les notícies falses?
Segons experts en psicologia i neurociències, tothom té una tendència natural a confiar en informació fàcilment digerible. Això s’evidencia en els resultats de l’anàlisi de l’activitat cerebral mitjançant exploracions fMRI. A partir d’aquestes exploracions, se sap que el cervell alliberarà l’hormona dopamina cada vegada que s’aconsegueix entendre un determinat fet o afirmació. La dopamina és responsable de fer-vos sentir positiu, feliç i còmode.
Mentrestant, quan es rep informació minuciosa, és més activa la part del cervell que regula el dolor i el fàstic. Així doncs, sense adonar-se’n, el cervell humà prefereix coses senzilles i fàcils d’entendre, no notícies que s’hagin de pensar primer.
Comprensió del biaix de confirmació
A més de la reacció natural del cervell davant les notícies falses, hi ha altres raons per les quals és fàcil creure els problemes que circulen. Tothom pot considerar-se força intel·ligent i crític a l’hora de filtrar la informació. Tot i això, tothom té un biaix de confirmació de manera inconscient.
En ciència cognitiva i psicologia, el biaix de confirmació és la tendència a buscar o interpretar notícies segons els valors propis. Per exemple, podeu creure que el nen més gran és definitivament més intel·ligent que el més petit. Com que ja creieu en aquest valor, quan coneixeu un fill gran, cercareu proves i justificacions (confirmació) d'aquesta creença. També ignoreu fets i esdeveniments reals en què el nen més petit és encara més intel·ligent i amb èxit que els seus germans grans.
Aquest biaix de confirmació és el que desdibuixa la ment en rebre informació que circula per llocs de notícies, xarxes socials o aplicacions xatejar. Per exemple, enganyar notícies sobre el símbol de la falç i el martell a la nova edició de rupia. Els atrapats en aquest engany ja tenen la creença que hi ha certs moviments que volen revifar el comunisme a Indonèsia. Per tant, quan hi hagi un problema del símbol de la falç i el martell a la nova rupia que sembla confirmar (confirmar) aquesta creença, només s’ho creuran.
Com filtrar i evitar notícies falses
De la següent manera, podeu evitar que la trampa de les notícies falses s’escampi a Internet.
1. Llegiu primer la notícia
Per enganyar els lectors, els llocs de notícies o el contingut a les xarxes socials solen utilitzar titulars que s’emocionen i provoquen emoció. Tot i que quan es llegeix el contingut de principi a fi, les notícies no tenen sentit ni les componen. Llegiu sempre les notícies fins que s’esgotin, sobretot sobre qüestions candents que s’estan discutint actualment. A més d’això, no compartiu (compartint) notícies que no heu llegit.
2. Esbrineu la font
Feu-ne un hàbit per esbrinar la font i l’origen de les notícies. De vegades, els distribuïdors de temes fins i tot s’atreveixen a inventar els noms de determinades fonts o institucions expertes perquè les seves històries sonin autèntiques. Assegureu-vos que la informació que obtingueu tingui una font oficial, per exemple, d’una agència governamental o d’una agència de notícies de confiança.
3. Reconèixer les característiques de les notícies falses
La primera característica d’un engany és que el problema és tan impactant i desencadena certes emocions, com per exemple la inquietud o la molèstia. En segon lloc, les notícies encara són confuses. Encara no hi ha fonts oficials que es pronunciïn ni confirmin la veritat. A més, normalment no hi ha cap explicació coherent ni versemblant. Només podeu obtenir informació sobre el que va passar, no la cronologia dels esdeveniments ni les raons lògiques per les quals va passar alguna cosa.
La tercera característica és que els enganys s’estenen més a les xarxes socials que a les cadenes de televisió, llocs de notícies o agències de notícies oficials.
