Taula de continguts:
- El dejuni redueix el pes i el colesterol al cos
- És cert que el dejuni desencadena el procés de desintoxicació?
- Què passa amb els òrgans del cos quan dejuniem?
- Per mantenir-nos sans quan dejuniem
Els musulmans estan obligats a limitar el menjar, la beguda i el tabaquisme durant el dejuni. A part del vessant religiós, hi ha diverses preguntes que es plantegen sobre el dejuni, especialment sobre si el dejuni és beneficiós per a la salut. Per respondre a això, hem de saber quines coses passen al cos durant el dejuni.
Els canvis d’estil de vida durant tot aquest mes, tant en els patrons alimentaris, com en el son i l’activitat física diària, provoquen molts canvis al cos. a partir de canvis en la fisiologia (relacionats amb la composició corporal i la funció dels òrgans), l’hematologia (relacionada amb la sang i els fluids) i la bioquímica de la sang (relacionada amb els electròlits del cos). Anomenem això la "fisiologia del dejuni".
El dejuni redueix el pes i el colesterol al cos
Els canvis que es produeixen en el cos en dejú variaran en funció del temps en què dejuniem. Tècnicament, el cos només entra a la "fase de dejuni" després de 8 hores de l'últim menjar, on els intestins acaben d'absorbir diversos tipus de nutrients dels aliments.
En condicions normals, la glucosa del cos s’emmagatzema al fetge i als músculs com a principal font d’energia. Durant el dejuni, és aquest emmagatzematge de glucosa el que es crema primer per subministrar energia als nostres cossos, de manera que puguem realitzar activitats com sempre.
Després d’esgotar aquest emmagatzematge, el greix és la següent font d’energia. Tot i que, de fet, l’emmagatzematge de glucosa al fetge no s’esgota completament, encara hi ha alguns residus com a reserves d’energia si és necessari en qualsevol moment i realitzen altres funcions al fetge.
Si el dejuni es perllonga, el cos es veu obligat a utilitzar proteïnes com a font d’energia. L’ús de proteïnes com a font d’energia no és saludable. Això es deu al fet que la proteïna que es descompon prové dels músculs, de manera que amb el pas del temps els músculs es tornen petits i febles.
No obstant això, durant el mes de dejuni del Ramadà, només dejem durant aproximadament 13-14 hores, just en el moment en què la font d’energia canvia de glucosa hepàtica a greix, com a segona font d’energia. El dejuni del ramadà no provoca la degradació de les proteïnes, de manera que la nostra composició muscular no disminuirà.
L’ús d’aquest greix és molt beneficiós tant en la pèrdua de pes com en la reducció del colesterol a la sang. La pèrdua de pes comporta un millor control de la diabetis i una pressió arterial més baixa. Mentrestant, la reducció del colesterol a la sang evita que una persona pugui patir diverses malalties metabòliques com l’obesitat, les malalties coronàries i l’ictus.
És cert que el dejuni desencadena el procés de desintoxicació?
El procés de desintoxicació també es produeix al cos durant el dejuni. Diversos tipus de toxines (verins) emmagatzemats en greixos es descomponen i es poden eliminar del cos.
Després de diversos dies de dejuni, hi ha hormones que augmenten, és a dir, les endorfines. Aquesta hormona, coneguda com l’hormona de la felicitat, provoca una millora de l’alerta, el poder cognitiu i la salut mental.
No obstant això, limitar la ingesta de líquids pot fer que el nostre cos perdi part dels electròlits del cos. Un estudi Attarzadeh Hosseini SR et al (2013) van demostrar que hi havia una disminució en la composició d'aigua i potassi durant el dejuni.
Tanmateix, aquesta restricció de líquids s’ha substituït per la funció renal, que és molt eficient en la regulació de l’equilibri de fluids i electròlits, de manera que no caiguem en un estat de deshidratació durant el dejuni.
Què passa amb els òrgans del cos quan dejuniem?
Per tant, per veure alguns canvis en la funció dels òrgans durant el dejuni, vegem la següent explicació.
Boca
La producció de glàndules salivals continua treballant per evitar que la boca caigui en condicions seques. Es tracta de reduir la possibilitat de mal alè.
Estómac
Disminució de la producció d’àcid estomacal. Es tracta d’evitar que l’àcid erosi la paret estomacal en absència d’aliments mòlts, de manera que es puguin evitar les úlceres estomacals.
Fetge
Es trenca les reserves de glucosa com a primera font d’energia.
Vesícula biliar
Concentreu la bilis en preparació per al metabolisme dels greixos en el moment de trencar el dejuni.
Pàncrees
En circumstàncies normals, el pàncrees funciona per produir insulina, una hormona que converteix la glucosa dels aliments de manera que es pugui emmagatzemar com a reserva energètica.
Durant el dejuni, la producció d’insulina s’atura i aquesta hormona indica al fetge que descompon les reserves de glucosa presents al fetge. Producció suc digestiu també va disminuir.
Intestí prim
La producció d’aliments processats s’atura, s’atura el procés d’absorció de nutrients i només hi ha moviments intestinals prims cada 4 hores.
Còlon
Es controla l’absorció d’aigua per mantenir l’equilibri de líquids.
Per mantenir-nos sans quan dejuniem
Una ingesta equilibrada d’aliments i begudes té un paper important durant el dejuni. Per evitar la degradació de les proteïnes musculars, la nostra dieta ha de consistir en fonts d’energia alimentària, com ara carbohidrats i greixos adequats. La ingesta d’aquestes dues substàncies no ha de ser inferior ni excessiva, ja que afectarà el procés fisiològic del dejuni.
Així mateix, la ingesta de líquids, especialment el consum d’aigua. Un consum adequat d’aigua de 2500 ml / 24 hores o l’equivalent a 8 gots d’aigua / dia ajuda els ronyons a no treballar amb excés.
En comprendre els canvis del cos durant el dejuni, som capaços de satisfer sàviament les necessitats del nostre cos. Feliç dejuni saludable!
x
