Taula de continguts:
- Trastorns psicològics en persones en quarantena
- Els treballadors sanitaris en quarantena també experimenten problemes psicològics
- Les persones que ja són sensibles són més propenses a l’estrès
Diversos ciutadans indonesis que estaven en quarantena a l’illa de Natuna van ser enviats a casa el dissabte 15 de febrer de 2020. Tot i que es va informar que els ciutadans indonesis es trobaven en bon estat de salut, l’estudi va dir que hi havia la possibilitat que experimentessin problemes psicològics després de sotmetre’s quarantena.
Quins són els efectes de la quarantena sobre la condició psicològica d’una persona? Com solucionar-ho?
Trastorns psicològics en persones en quarantena
Font: Ministeri d'Afers Exteriors
Les persones que passen quarantena sovint experimenten trastorns psicològics com la por i la preocupació per ser etiquetats com a propagadors de malalties. Tot i que van arribar a casa en bon estat, encara hi va haver un mal estigma per part de la comunitat. No poques vegades algunes persones se senten deprimides per aquestes opinions.
Investigadors dels Centres de Control i Prevenció de Malalties dels Estats Units (CDC) van realitzar un estudi sobre l’impacte en les persones que van quedar en quarantena quan va esclatar el virus SARS. La investigació demostra que hi ha una influència en l'estat psicològic de la persona en quarantena.
L'estudi es va dur a terme mitjançant la revisió de les dades dels participants mitjançant una enquesta que consistia en 152 preguntes d'elecció múltiple un cop finalitzat el període de quarantena. L'enquesta presentada conté preguntes sobre coses que passen durant la quarantena.
Com a resultat, tots els corresponsals van indicar un sentiment d’aïllament del món exterior. Van admetre que la vida social limitada i la manca de contacte físic amb la família van ser les coses més difícils que van experimentar durant el període de quarantena.
No només causa molèsties al nas i la respiració, sinó que l’obligació de portar una màscara en tot moment com a pas per controlar la infecció també s’afegeix a la sensació d’aïllament.
Algunes persones fins i tot se senten ansioses cada vegada que arriba un control de temperatura. La por a l’augment de la temperatura corporal els fa sentir que la prova és encara més difícil de dur a terme. Alguns ho descriuen com una cosa que els fa agitar el cor mentre esperen els resultats.
També es va trobar que els nivells d’estrès eren més elevats en persones que van fer períodes de quarantena més llargs. Com més temps estan en quarantena, més gran té por dels símptomes que poden empitjorar, un dels factors desencadenants és quan senten la notícia de la mort d’un dels pacients amb SARS.
Aquest impacte serà encara pitjor per a les persones que han experimentat esdeveniments traumàtics abans. Si no es tracta immediatament, la persona pot presentar símptomes trastorn posttraumàtic. Especialment si la persona passa per un moment que comporta alguna cosa que posa en perill la seva vida.
En conclusió, el procés de quarantena pot augmentar els trastorns psicològics.
Els treballadors sanitaris en quarantena també experimenten problemes psicològics
No només per a les persones que es troben en quarantena, l’impacte psicològic també es nota en els treballadors de la salut que s’encarreguen de cuidar els pacients.
Un grup d’investigadors van realitzar entrevistes a 10 treballadors sanitaris de Toronto que van estar en quarantena durant 10 dies a causa de l’exposició al SARS. Els funcionaris van descriure el dilema com un treballador que ha d'estar alerta en el tractament dels pacients i, alhora, tenir les seves pròpies preocupacions sobre la transmissió del virus als més propers.
Durant el període de quarantena, sempre han de portar màscares i romandre a l'interior. No només té un impacte en el seu estat psicològic, tot i que la quarantena es duu a terme a casa, encara senten que aquest període també afecta la proximitat de la seva relació amb la seva família.
Se senten aïllats per la manca de contacte social amb les persones més properes i tampoc no s’han de fer accions com abraçar altres membres de la família. A més, alguns d’ells també havien de separar-se de les seves parelles dormint a diferents habitacions.
L’estigma percebut de la societat no és menys dolent. Tot i que els agents van intentar entendre i entendre que això era el resultat d’una manca de comprensió de la malaltia i els seus riscos, encara se sentien ferits i exclosos.
Fins i tot quan el brot va començar a disminuir, alguns agents van negar que haguessin participat mai en quarantena. Això es fa per evitar reaccions negatives que puguin sorgir d'altres persones.
Les persones que ja són sensibles són més propenses a l’estrès
Observant el cas de la propagació de COVID-19 en els darrers mesos, Baruch Fischhoff Ph.D, professor de la Universitat Carnegie Mellon, Pennsilvània, també va expressar la seva opinió a través d’una entrevista amb l’American Psychological Association.
Va dir que hi havia una diferència entre els casos de SARS i el nou coronavirus en el seu impacte. El SARS va tenir una taxa de mortalitat molt més elevada. Per tant, les persones en quarantena tendeixen a sentir molta ansietat a mesura que moren més pacients. A més, els medicaments disponibles quan va esclatar el cas SARS no eren tan bons com els medicaments disponibles avui en dia.
Especialment si el pacient es troba en un període de quarantena més llarg. Com més alterada sigui la productivitat, més vulnerable es sentirà una persona. Els pacients que ja són sensibles tenen més probabilitats de desenvolupar símptomes d’estrès o depressió.
De fet, el que és més preocupant que el cas del coronavirus en si és l’estigma social que ha sorgit.
El coneixement i la informació limitats sobre COVID-19 fa que les persones siguin encara més en pànic amb diverses possibilitats que puguin posar en perill la seva vida. No és estrany que més endavant intentin mantenir-se allunyats de tot allò que és arriscat, incloses les persones que han estat posades en quarantena.
Aquesta afirmació no està exempta d’evidències, el 51% dels corresponsals de l’enquesta SARS el 2004 va admetre haver rebut un tractament diferent dels que els envoltaven. Alguns d'ells semblaven evitar conèixer-los, no ser rebuts, fins al punt de no ser convidats a un acte amb ells.
Aquest estigma en realitat tindrà un impacte negatiu en els sentiments dels que tornen de la quarantena. Per això, el suport social de la comunitat circumdant és molt significatiu.
Segons els informes de Kompas, el president Joko Widodo va fer una crida al públic perquè acceptés el retorn dels ciutadans indonesis de les observacions realitzades a Natuna correctament. El període de quarantena que es porta a terme durant 14 dies és, per descomptat, d’acord amb el procediment, els ciutadans indonesis també tornen a casa en bon estat perquè la comunitat no es preocupi.
